Manifest del Casal Loiola per La Marató en contra de la pobresa
Portem ja uns anys immersos en aquesta crisi que va començar sent financera, després econòmica i més tard social. Encara no sabem quina serà la seva durada i tampoc la seva profunditat, tot i que ja s'ha emportat per endavant moltes víctimes - empreses, governs i, sobretot, persones. El que sí sabem és que durant els darrers mesos la situació ha empitjorat enormement a casa nostra i també en altres indrets del nostre continent. I també sabem que, com passa la majoria de vegades, aquells que s'estan emportant la pitjor part son els que partien d'una situació més desfavorable i que menys culpa tenien en l'origen de la crisi.
Durant aquests dies, la Marató per la Pobresa impulsada pel govern a través de TV3, ens ha portat als ciutadans de Catalunya a fer un esforç solidari extraordinari, per tal de poder recolzar econòmicament la tasca de tantes organitzacions que es dediquen dia rere dia a mitigar les conseqüències de la pobresa a casa nostra. Al Casal Loiola ens hi hem sumat a la causa organitzant diversos actes per recollir diners, però també hem volgut anar més enllà i preguntar-nos per les causes que ens han portat a que més del 20% de la població del nostre país es trobi en situació de pobresa. Tal com dèiem a la taula rodona del passat dilluns, “Com sortir del fora de joc?”. O, formulat d’una altra manera, “Per què tanta gent es queda fora de joc?”.
No hem volgut caure en anàlisis simplistes de posar tota la culpa als governs, als bancs o als constructors, però sembla clar que tots ells en són especialment responsables, ja que van posar per endavant l’avarícia, els diners fàcils i el curt termini en comptes d’actuar pel bé de la ciutadania. No obstant, la situació actual també ens ha de fer reflexionar sobre la societat que estem construint entre tots: Quins valor estem transmetent als nostres fills? Quins són els pilars del nostre “contracte social”? Quins són els nostres “irrenunciables”? Segurament haurem de moure’ns cap a models on el consumisme, el materialisme i l’individualisme siguin substituïts per la responsabilitat, la fraternitat i la solidaritat.
En aquest sentit, com a cristians ens sentim especialment cridats a treballar amb esforç i humilitat, amb responsabilitat i creativitat, amb actitud de denúncia però també d’optimisme, a construir el Regne de Déu a la terra. Amb un Casal acollidor, obert a la ciutat, i donant resposta a aquells que més ens necessiten.
