La sortida de la pandèmia, al Casal Loiola, ha significat una experiència de la fecunditat que està amagada darrere de tantes persones que posen il·lusió i compromís al servei dels altres. El procés comunitari de discerniment ens ha ajudat a prendre consciència del moment especial que vivim: el Casal és de totes les persones, grups i comunitats que hi participem en qualsevol de les activitats. I hem renovat la nostra voluntat que això sigui més cert.
El context del treball eclesial de sinodalitat suposa una invitació a créixer en aquesta corresponsabilitat interna: convé donar una passa endavant per col·laborar, per posar-hi el nostre gra de sorra. I el Senyor neix en la nostra història invitant-nos a la despossessió, des del despullament a l’Establia. No és temps per a mèrits, ja que davant l’Establia totes i tots som pastors que, sense mereixement, són convocats pel Fill, tot seguint l’Estel.
Ens fem conscients del camí que ens ha dut a l’Establia, especialment aquests temps de pandèmia que ha afectat tant profundament la vida quotidiana del Casal. Però ara sentim la crida de l’Esperit a seguir construint comunitat.
Que puguem viure des d’aquest convenciment que el Senyor ens precedeix en el camí i puguem renéixer a l’Esperança, una esperança que ve a portar-nos un nadó, com a Príncep de la Pau.
Bon Nadal!
Enric Puiggròs SJ
Consiliari del Casal Loiola
