A principis de curs -quan tot semblava “normal”- alguns matrimonis del Casal, acompanyats per la Blanca Sivatte i pel Jesús Renau, vam iniciar l’aventura sempre antiga i sempre nova dels Exercicis Espirituals. A més amb l'afegit què els volíem fer amb parella, compartint moments de meditació i reflexió. Ens vàrem trobar un cap de setmana a Manresa per iniciar-los i la veritat és que tots vam tornar d’aquells dies amb moltíssimes ganes de fer-los, i fer-los en parella i no de qualsevol manera, sinó amb la clara intenció de que les nostres vides tinguessin un canvi i de que es produís una profunda conversió en nosaltres. Els vàrem continuar des de la vida ordinària; en Jesús ens anava enviant les meditacions adients i així van anar passant els dies. Després va venir el confinament i tot va deixar de ser “normal”, i encara que a priori disposàvem de més temps, les dificultats psicològiques per meditar i contemplar es van anar fent cada cop més paleses. I ens trobem tots ara en la disjuntiva d’haver de decidir com encarem aquests exercicis a mig fer. Però ara més que mai convé deixar-se portar per l’Esperit de Deu en aquest viatge cap a la Pentecosta i què hem d’aprofitar per reconvertir aquests moments difícils en moments d’esperança, que l’esperança és una flor molt petita que cal cuidar i que ens ha de fer veure salvació on només sembla haver-hi terra erma i morta. Continuarem amb els exercicis perquè ara és l’hora de la salvació.
Grup EE.EE. en parellla
Abril 2020
