Eucaristia per la Pau

Us deixem la lectura que es va llegir a l'inici de la celebració:

MISSA PER LA PAU

Quan la guerra esclata, l’horror de tanta tragèdia ens colpeix i ens col·lapsa. Ens omplen sentiments de perplexitat, ràbia, indignació, impotència, tristesa, compassió... Voldríem cridar «Que ho aturin!», voldríem poder aturar-ho. Ens preguntem què hem de fer? què podem fer? com ho hem de fer? Tenim molts neguits, moltes preguntes i poques respostes.

Tanmateix la guerra no és una fatalitat, ni tampoc una casualitat imprevisible. La guerra és un resultat. El resultat de molts errors i de molta maldat anteriors, de moltes tensions atiades per l’afany de poder i de control sobre persones i fonts de riquesa. La guerra és la conseqüència i la culminació de la perversitat.

A diferència d’altres catàstrofes que assolen la humanitat, la guerra és preparada, decidida i executada per unes persones en contra d’altres. És una decisió criminal que algú pren i molts consenteixen, que condemna a la mort milers de víctimes innocents, a la misèria i a la fugida milions i a la destrucció de cases, fàbriques, escoles, hospitals i tants i tants béns que ha costat molt esforç aixecar.

Ho sabem, però una vegada més no ho hem sabut evitar. Ho hem volgut? Què hem fet per evitar-la?

Ara, un cop iniciada, tots correm-hi. Però ara qui ho para? Ja hi ha molt mal fet, per a molts ja hem fet tard.

Potser no tenim totes les respostes, però sí que tenim coses a dir i coses a fer.

La primera: NO MATARÀS!!!

Pocs preceptes fan referència a un tema tan greu com aquest, la vida humana, i són tan curts i clars. En canvi, pocs preceptes han estat tan relativitzats i s’han trobat tantes raons per esquivar-lo: que si pena de mort, que si guerra justa, que si legítima defensa, que si defensa d’interessos legítims, que si la lluita per la justícia o la llibertat, que en defensa de la religió, que si en nom de Déu...

En canvi Jesús no el relativitza, al contrari, el fa encara més exigent: «Ja sabeu que es va dir als antics: ‘'No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal’’. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.»

I encara: «Ja sabeu que es va dir: ‘‘Estima els altres, però no estimis els enemics’’. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.»

Hem de cridar-ho ben fort: NO MATARÀS!!! I no cansar-nos de repetir-ho i de repetir-nos-ho. NO MATARÀS!!! Mai, per cap motiu, per cap causa. No faràs mai mal a ningú per obtenir cap benefici. Cap bona fi no justifica un mitjà cruel i pervers. Més aviat els mitjans cruels i perversos enverinen i espatllen les finalitats més nobles.

NO MATARÀS! NO MATARÀS!! NO MATARÀS!!! Mai, mai, mai!

La segona: SILENCI I PREGÀRIA

Hi ha unes paraules de la mare Teresa de Calcuta, que ens han arribat en forma de cançó, que diuen així:

El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau.

Observem que la pau és el final del camí, però que tot comença amb el silenci. Cal aturar el soroll, els crits de guerra, l’odi. Ens cal aturar-nos i no deixar-nos endur per la voràgine de notícies, imatges, opinions... Ens cal el silenci per arribar a la pregària, a la fe, a l’amor, al servei i finalment a la pau. Ens cal el silenci i la pregària per recobrar la serenitat i la pau interiors. Ens cal el silenci i la pregària per poder escrutar el nostre interior, per fer conscients les nostres disposicions interiors i si cal canviar-les. Preguntem-nos:

En el conflicte: Busco la Veritat o només el trosset de veritat que m’afavoreix?

En el conflicte: M’esforço a trobar una solució justa per a tothom o només persegueixo la victòria?

En el conflicte: Simplifico en bons i dolents? Polaritzo? Atio l’odi? O mantinc el respecte, estimo quan tothom odia, miro de crear ponts i aspiro a la reconciliació? Sóc instrument de pau o de crispació?

Ens cal el silenci per pacificar-nos. Només pacificats podrem pacificar i descobrir cadascú com ha de fer-ho, quina ha de ser la seva aportació.

PACIFIQUEM-NOS I PREGUEM!

La tercera: L’ACCIÓ!

Els sentiments sense acció són no res. Hem de passar dels sentiments a l’acció. Cadascú ha de trobar la seva, allò que pot fer, per poc que sigui. I fer-ho. Sempre pensant en el servei a les víctimes, a mitigar el dolor, a rebaixar l’odi, a ser portadors de pau i d’esperança i a exigir als responsables de totes les parts que aturin la matança i que siguin capaços d’arribar a un acord just.

QUÈ FARÉ JO ARA?

La quarta: PREPARAR LA PAU

La pau tampoc és casual. La pau també és un resultat. Hi ha molts errors que cal evitar i moltes condicions prèvies que s’han de construir. Cada cop estem més interrelacionats i ens necessitem els uns als altres. Ens cal edificar les relacions internacionals i la seguretat sobre la col·laboració enlloc de sobre l’enfrontament. Ens cal desarmar-nos, en tots els sentits. Ens cal preparar mecanismes racionals per resoldre els nous conflictes que de ben segur vindran. Si aquesta guerra no l’hem sabut evitar, ens hem de conjurar a evitar les següents. Si continuem preparant-nos per a la guerra, tornarem a tenir guerra.

COM COL·LABORARÉ A LA CONSTRUCCIÓ DE LA PAU?

Cridem i fem silenci, preguem i actuem, preparem la pau per evitar la guerra.

I sempre, en el nostre crit, en el nostre silenci, en la nostra acció i en el nostre compromís per la pau, mantenim l’esperança i la joia de saber-nos partícips de la construcció d’un món més digne, treballadors del Regne de Déu.

Senyor, feu-nos instrument de la vostra pau.