Vetlla de pregària a Montserrat, 500 anys després

(Jesuites Catalunya | 28 de març 2022)

Com ho va fer Ignasi de Loiola fa 500 anys, un centenar de persones van deixar les seves espases als peus de la Mare de Déu de Montserrat, el passat 25 de març.

La ja tradicional vetlla de pregària davant la Moreneta i la baixada a peu fins a Manresa, que es fa cada any recordant l’experiència d’Ignasi, ha tingut aquesta vegada un caràcter especial, i és que coincidia justament amb el 500 aniversari d’aquell fet que marcà profundament la vida del sant. Segurament per això la participació ha estat també molt més alta que en altres ocasions.

A Montserrat, la vetlla de pregària va comptar amb el P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat i rector del Santuari. És un moment de recolliment, que els participants viuen amb intensitat. “Hem pregat, cantat, expressat... i hem deixat les nostres espases”, explica la Marina Llorca. Ho han fet simbòlicament, anotant allò del què es volen desprendre, i rebent un tros de tela de sac, tal i com Ignasi entregà els vestit de cavaller a un pobre per vestir-se amb roba de sac.

Després de vetlla, a l’Eucaristia, presidida pel delegat dels jesuïtes a Catalunya, el P. Enric Puiggròs, s’ha fet lectura de l’acte de consagració a l’Immaculat Cor de Maria, responent a la crida del Papa Francesc, i recitant la pregària universal proposada per la pau al món.   

L’endemà al matí, el grup iniciava el camí cap a Manresa, després de rebre la benedicció del P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, fent ben present i agraint l’especial relació Ignasi de Loiola amb Montserrat. Ja durant la caminada, es comparteix, es creen vincles amb els altres i amb l’entorn, i també es connecta amb l’interior. “Un cop en marxa tots el sentits s’aguditzen, l'olfacte, ja sigui olorant els boscos, i tota la natura humida després de les darreres pluges. La vista, vigilant sempre on posem els peus, sobretot, a la baixada”, ens diu la Marina Llorca. “I el més important, la companyia d'uns i altres a tot el llarg del camí: converses interessants, també a estones gaudint del silenci interior i sempre aquest esperit ignasià que ens acompanya i ens caracteritza en aquestes trobades. Noves amistats que hem fet i coneixences que d’any en any ens anem veient i que després trobes a la fotografia de grup, allà als peus de l’escultura de Sant Ignasi”.

Una activitat més que s'afegeix a les moltes i diverses que es van celebrant aquests dies, a l’entorn del cinquè centenari de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Montserrat i a Manresa, i que ens conviden a tenir ben present aquell gest d’Ignasi, que va decidir desprendre’s de les armes i els vestits de cavaller per esdevenir pelegrí.