Mor Lluís Magriñà, exdirector del Servei Jesuïta als Refugiats i de la Cova de Manresa

(Catalunya Religió | 8 gener 2023 | Jordi Llilsterri) 

Era un dels jesuïtes catalans amb més trajectòria internacional. El jesuïta Lluís Magriñà, de 76 anys, ha mort aquest diumenge a Salamanca, on estava passant un any després de deixar la direcció de la Cova de Manresa el juliol de l’any passat. Una mort totalment inesperada. El dia 4 va partir una caiguda i va ingressar a Hospital Clínic de Salamanca on no s’ha pogut recuperar de les lesions.

Vinculat principalment a projectes de desenvolupament i inspirat en la trajectòria del pare Pedro Arrupe, ha estat en l’inici o en el rellançament d’obres clau de la Companyia de Jesús. Va ser fundador de la ONG Intermón, director mundial del Servei dels jesuïtes als Refugiats, creador de la Fundació Jesuïtes Educació, provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya i en la darrera etapa director de la Cova de Manresa, que va reformar i convertir en un centre internacional. També ha estat sempre un ambaixador de la realitat catalana al món.

Fa cinc anys, en una entrevista a Catalunya Religió relatava amb detall què l’havia inspirat durant tota aquesta etapa vital. El seu motor era “l'estimació a les persones” i que malgrat tot el mal que havia vist estava convençut que les persones podien canviar i que “l'amor és més fort que el rebuig”.

FUNDADOR D'INTERMÓN, DIRECTOR DEL SERVEI DELS JESUÏTES ALS REFUGIATS, IMPULSOR DE LA FUNDACIÓ JESUÏTES EDUCACIÓ, PROVINCIAL A CATALUNYA I DIRECTOR DE LA COVA DE MANRESA

Lluís Magriñà Veciana havia nascut a Barcelona l’any 1946. Alumne de l’escola dels Jesuïtes de Sarrià, va obrir-se a la vocació en una estada escolar a la Cova de Manresa on finalment va fer el noviciat. El seu germà gran també va ser jesuïta, que morir de jove en un accident a Bolívia.

Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1964 i va ser ordenat sacerdot l’any 1976. En aquest període de formació va estar a Algèria i va fer una llarga estada al Txad a principis del anys 70. La recerca de solucions per a l'educació al Txad, el va conduir a estudiar Educació Comparada a la Universitat de Chicago, als Estats Units. També era llicenciat en Teologia.

De tornada al Txad va trobar-se en el procés de descolonització del país i amb la guerra civil. Va emmalaltir i va haver de tornar a Barcelona a recuperar-se. Aquest retorn el condueix a reformar l'Oficina Missió i Desenvolupament de la Companyia, que acaba convertint-se en la ONG Intermón, avui associada a Oxfam. Director d’Intermón durant 15 anys, en una visita del prepòsit general a Catalunya coneix el Servei Jesuïta als Refugiats i decideix promoure un projecte educatiu al Congo.

El 2000, el superior general Peter-Hans Kolvenbach el nomena director del Servei Jesuïta als Refugiats (SJR). Aquesta responsabilitat internacional el porta a viatjar per tot el món i a conèixer de primera mà -i a actuar- en els principals conflictes del planeta. Van ser set anys en el que el SRJ va créixer de manera exponencial. En aquesta etapa també va ser consultor del Pontifici Consell per als Migrants i Itinerants del Vaticà.

A MANRESA HA TANCAT EL CERCLE. PERÒ SEGUR QUE ENCARA HAURIEN POGUT SORTIR NOUS PROJECTES DEL SEU CAP

El 2007 torna a Catalunya i se centra de nou en l’àmbit educatiu. Impulsa la creació de la Fundació Jesuïtes Educació que agrupa les escoles de la Companyia de Jesús a Catalunya. El 2008 és escollit provincial dels jesuïtes a Catalunya. Serà el darrer provincial de Catalunya quan el 2015 s’unifiquen les diverses províncies dels jesuïtes a Espanya.

Acabat aquest període encara li encarreguen un nou repte. El 2015 és nomenat director de la Cova de Manresa amb la vista posada als 500 anys de l’estada de Sant Ignasi i la internacionalització de la Cova com a centre de formació mundial del jesuïtes. Tot i que, com li hauria agradat, no va poder veure el papa Francesc a Manresa, el 2020 va participar en una audiència privada per presentar-li els actes dels 500 anys de Sant Ignasi a Manresa. Ara s’havia pres un any de pausa a Salamanca. A Manresa ha tancat el cercle. Però segur que encara haurien pogut sortir nous projectes del seu cap, que hauria explicat de manera tant pausada com convicent. I amb lleuger somriure per sota el nas.