“La utopia d’Arcadi Oliveres neix de l’Evangeli”

(Catalunya Religió | Laura Mor | 7 d'abril 2021) 

Home de profundes conviccions cristianes, vivia per “la causa del Regne de Déu”. És a dir, per fer possible la pau i la justícia en el món d’avui, des d’una opció clara i decidida pels més febles. Va treballar per denunciar i transformar les estructures que provoquen marginació i explotació, i per garantir els drets humans. La malaltia i la mort d’Arcadi Oliveres han fet evident que ha estimat i que s’ha fet estimar.

Des de Catalunya Religió, hem demanat a tres persones rellevants de Justícia i Pau Barcelona que valorin l’aportació que ha fet des d’aquesta entitat cristiana, que va presidir entre 2001 i 2014, així com el seu tarannà i carisma. El consideren un amic, un mestre, una persona capaç d’interpretar la realitat, de despertar consciències i de mobilitzar a l’acció i al compromís.

L’actual director en funcions, Eduard Ibáñez, parla de l’aportació que ha fet en la promoció de la cultura de la pau. El consiliari de l’entitat, Josep Maria Fisa, explica la seva experiència de fe en Jesús. I l’actual president, Eudald Vendrell, en valora la personalitat i dedicació a Justícia i Pau.

“Arcadi Oliveres és una de les persones que els darrers 30-40 anys ha fet més a Catalunya per la promoció de la pau, la justícia social i els drets humans”, apunta Ibáñez. Recorda la seva aposta per “una economia basada en el bé comú i en la fraternitat, i no en la recerca del màxim benefici i l’explotació”. I assenyala la banca ètica, el cooperativisme, la cooperació al desenvolupament o la renda bàsica universal com a grans temes que va promoure.

Ibáñez considera que un dels “principals mèrits de la seva llarguíssima trajectòria” és la capacitat de discernir allò que “cal denunciar i transformar” i de “despertar consciències de les persones i d’estimular opcions i compromisos a favor de la justícia social, dels drets humans, del desarmament”.

Una persona creïble que seguia l’evangeli de Jesús

Josep Maria Fisa subratlla que “la utopia social i política de l’Arcadi és una utopia que neix de l’Evangeli”. Més enllà de la vessant més “activista i de compromís social”, assegura que “dins de l’Arcadi hi ha un profund seguiment de l’evangeli de Jesús”.

Per a Fisa, i com a consiliari de Justícia i Pau, agraeix “el seu exemple, de viure l’Evangeli en la vida”. N’aplaudeix la coherència: “La utopia que ell ha predicat, l’ha viscut en la vida personal, familiar, en l’amistat...”. Assegura que “és una persona creïble, parlava amb autoritat, perquè el que deia, ho feia”. I conclou que aquesta utopia la feia “cada dia i amb les persones i els col·lectius” i buscava “en la societat, en les persones, en els moviments socials, aquells valors que són transformadors, i això és el que volia Jesús de Natzaret”.

Amb una capacitat de treball extraordinària

En la mateixa línia s’expressa Eudald Vendrell, actual president de Justícia i Pau. Parla de la seva capacitat d’escolta, la constància i l’esforç que l’han convertit “en un referent pel futur”. Diu que no vol parlar en passat: “Seguirem necessitant els seus treballs”. I defensa que “sempre ha estat radical en la defensa de l’Evangeli”.

Vendrell també recorda el seu treball infatigable “per estendre les causes d’aquests temps difícils que ens ha tocat viure”. I qui ha estat director de l’entitat, Eduard Ibáñez, concreta aquesta “capacitat de treball extraordinària”. Diu que “no ha tingut mai un no per ningú, acceptava totes les peticions que li cabien a l’agenda: totes les xerrades, pròlegs de llibre, direccions de tesis doctorals...”. Tasques que acceptava “amb generositat i empatia”.

(A Solvitur Ambulando | de Laura Mor)

Arcadi, ens cal la teva esperança

Ens cal la teva intel·ligència i agudesa. La teva capacitat d’ordenar i donar significat a la informació. Has sabut discernir: envoltat de banalitat, ens has regalat una mirada profunda.

Ens cal la teva constància i tenacitat, la voluntat de treballar i la dedicació desinteressada. I el teu tarannà afable. Ens cal el teu somriure despert, amable, bondadós.

Has mort enmig d’una pandèmia i en temps Pasqual, Arcadi. Un temps que ens recorda com has il·luminat els altres. Ens cal la teva esperança. Ens cal el teu compromís.

Has sabut denunciar injustícies i traçar camins de servei. Sempre disposat i disponible. Per aquest altre món possible. Sí, ja des d’ara, hi ha lloc per a tothom, amb plena dignitat, sense exclusions i amb una pau estable.

En tu hem vist l’Evangeli fet home. Encarnat en un moment concret. En la nostra terra, en el nostre país, Catalunya, en l’anhel d’un país de persones lliures, d’una societat més justa i solidària. Arrelat i, indestriablement, obert i amatent a les necessitats de cada racó del planeta. La imprescindible justícia global.

T’hem conegut humil i feble. I com cada vida humana, igualment imprescindible. Ja et trobem a faltar. T’hem necessitat i et necessitarem. Gràcies per oferir els teus dons amb tanta generositat i saviesa. Gràcies per ensenyar-nos que estem cridats a viure amb sentit.