Reflexions sobre la xerrada "Nou Papa; Nous temps per l'Església"

El passat dimarts 3 de desembre vam gaudir de l'exposició que el José Ignacio González Faus ens va fer amb motiu de la xerrada Nou Papa; Nous temps per l'Església. Volem i podem compartir amb vosaltres un recull de les idees i reflexions que van sorgir gràcies a la col·laboració de la Sofía i el Xavier que ens han fet arribar les seves.

Sofia

La Iglesia actual debe ser una Iglesia pobre y para los pobres. Debe ser una Iglesia capaz de estructurarse como Comunión, donde prevalezca la comunidad frente a la jerarquía. Debe ser una Iglesia de Iglesias, donde cobren relevancia las Iglesias locales, donde no se nombren a Obispos que no tengan Iglesias a las que acompañar.

La Iglesia actual debe luchar por la igualdad y la fraternidad. Debe ser capaz de llevar a cabo reivindicaciones económicas, puesto que todas las desigualdades tienen una raíz económica.

Los protagonistas del Evangelio son los enfermos y los pobres. Nuestra fe cristiana debe centralizarse en ellos. Nuestro dinero debe ser un dinero fecundo, con fortunas la pobreza del mundo no se arreglará. Debemos ser conscientes de que dar limosna no es un acto de caridad sino de justicia, porque devolvemos al otro lo que es suyo.

El Evangelio es el mensaje más hermoso que tiene este mundo. Es un mensaje lleno de alegría, un mensaje de Amor increíble de Dios a los hombres.

Por consiguiente, cada ser humano es digno de nuestro amor porque es Obra de Dios. Si no somos hermanos entre nosotros, no somos hijos de Dios. Cada persona es inmensamente sagrada y merece nuestro cariño y nuestra entrega.

El Pueblo de Dios tiene (tenemos) una gran tarea pendiente y el regalo de poder llevarla a cabo con la ayuda de Dios. Sólo basta entregarnos a aquellos que no tienen con qué recompensarnos y volverlos a hacer protagonistas del Evangelio.

Que así sea.

Xavier

Cal aconseguir que l'Església tiri endavant, per tant cal posar al seu lloc la pròpia reivindicació ( aparcant-la ?).

Cal fer ecumenisme dins de la pròpia Església i apropar les diferents fraccions de l'Església, ja que la legitimitat de certes versions crítiques ha avançat amb la postura del nou Papa. Diàleg amb fraccions reaccionàries.

Problemes i reptes de l'Església actual:

* Ha de ser pobre i pels pobres. Enfrontament amb els poders econòmics que trenquen la comunió entre els éssers humans, la distribució justa de la riquesa al món, la fraternitat,... Totes les desigualtats entre els homes té una arrel econòmica.

* Estructurar-se com a comunió, com a fraternitat. Cal que perdi la verticalitat que té, la seva jerarquització. Que les esglésies locals recuperin el seu pes, la seva autonomia (no la independència). Alleugerir la Cúria romana, per què tenen que ser bisbes els que són a les congregacions romanes?

* Reformar algunes realitats desfasades ( divorciats excomulgats;  el ministeri de les dones;  excessiva sacralització del ministeri sacerdotal; celibat dels cures; doctrina primària de l'Església sobre la propietat : quan un té més del que necessita cal que ho posi al servei dels pobres ja que aquest sobrant no és seu... per ser injust; el paper dels laics a l'Església assumint la responsabilitat i exigència que això implica).

Document del Bisbe de Roma : Excessivament llarg que pot arribar a diluir el missatge central. Estil directe, sense plurals majestàtics. Universalitat de les cites (el col.legi  cardenalici és universal).

Eixos centrals / intuïcions centrals del llibre:

L'evangeli és el missatge més bonic que té aquest món : missatge d'un amor infinit de Déu per aquest món.

Centralitat absoluta de cada persona humana, perquè és obra de Déu i reflex de la tendresa d'ell envers els homes. 

Esclavatge que provoca la "moderació salarial". Atacar les causes estructurals del sistema que generen la iniquitat ( desigualtat )."