Barcelona, 22 de març de 2020
Comunitat de Jesuïtes al Carrer Roger de Llúria, 13
Estimats amics i amigues del Casal Loiola,
Porto uns dies pensant i pregant què podria compartir amb tots vosaltres. Al final m'he decidit a escriure unes lletres per a, en la mesura del possible, poder-vos transmetre que els jesuïtes que acompanyem al Casal, també ho fem en aquests moments de dificultat.
Uns dies abans de la invitació de les autoritats a confinar-se a casa, em van operar d’un trencament de lligaments al genoll, estant dos dies a l'hospital i després a casa. Allà vaig començar a viure la dificultat del fet d’haver de dependre d'altres per al meu dia a dia i vaig començar un temps de reflexió i de consulta espiritual que m'ajudés a viure aquests moments difícils. Uns dies després estem tots tancats a casa, i vivint una situació estranya que mai abans s'havia donat. Des del primer moment vaig agrair al Senyor que em permetés de viure amb antelació el fet d'estar tancat i d’haver de organitzar-me el meu temps. Per què? Perquè molts de vosaltres, bé a través del correu o de whatsapp, bé a través de vídeo trucada, o bé en l'acompanyament ON LINE, m'heu demanat consell, o unes paraules d'ànim que jo, sense pretendre-ho, ja tenia resades i meditades .
Des de la impossibilitat de desplaçar-nos, de prendre totes les decisions que voldríem i de la inseguretat constant provocada per l'escenari que tenim davant, permeteu-me que us comparteixi algun moment viscut o alguna reflexió, per si ajuda a viure en comunitat, encara que sigui en la dispersió. Tots els dies, a les 13:00, la comunitat de Casp-Llúria celebra l'eucaristia. En ella demanem pels nostres amics i pel món. En ella, us tinc presents a tots i a les vostres famílies. Sapigueu que preguem per vosaltres i les vostres necessitats.
El que estem vivint ara és dur. Estem saturats de notícies, moltes d'elles falses i incompletes, que no ens ajuden per a res a viure en pau. Però cal informar-se. Fem-ho filtrant les possibles notícies que no ens ajudin. El cristià té en l'ESPERANÇA un dels seus principals pilars. Una esperança que ja s’intueix, d’alguna manera, en el temps litúrgic que estem celebrant: la quaresma. Hem de confiar que Déu té una proposta per a nosaltres que és de VIDA i no de mort o desesperació. Ajudem-li a dur-la a terme. Portem esperança en les nostres actituds, en el nostre dia a dia.
Així, la nostra pregària ha de canviar alguns dels seus paràmetres vitals. Si normalment el reflectir és una part important en les nostres meditacions, ara que ens passen "menys coses" a l'estar tancats, estem convidats a CONTEMPLAR Jesús, a qui li segueixen passant coses en l'evangeli. Veure com Ell les viu, les resa, les treballa, pot ser un exemple per a nosaltres i per al que ara estem vivint. No centrar-nos en nosaltres en la pregària, sinó posar-lo a Ell i la seva vida en primer lloc, ens pot ajudar a pautar la nostra vida des de l'amor.
Tenir cura de la nostra rutina, la nostra dieta, les nostres converses, ha de ser un exercici per a tota la vida. Ara tenim l'oportunitat de fer-ho més conscientment. No ho fem perquè toca i ens ajuda a no desesperar, sinó que pot ser un entrenament per fer-ho quan la vida es normalitzi i, amb Ignasi, ens preguntem "a on vaig i a què". Ser conscients del que ens passa per poder cuidar-nos i cuidar els altres és un exercici espiritual que es pot activar en temps de crisi, però ens servirà per al futur.
La Companyia segueix treballant en aquest temps i el provincial ens convidava als jesuïtes a mantenir-nos units, en missió i en solidaritat amb tots. Crec que és un bon missatge per als que vivim el Casal com a missió, font d'evangelització, solidaritat i, en certa mesura per a alguns, com a casa, com a llar. Mantenir-nos units en la pregària, amb múltiples iniciatives (en els propers dies, la Companyia a Catalunya llançarà un projecte propi); mantenint el contacte i les reunions dels nostres grups i comunitats en la mesura del possible (els nois i noies de MAGIS s'estan reunint via ON LINE i també algunes comunitats intermagis); els acompanyaments espirituals també ONLINE o per telèfon són algunes de les eines que poden ajudar-nos a viure aquest to espiritual en el qual vivim.
Tinguem-nos presents els uns als altres en aquests dies, als que coneixem i tractem més dins de Casal i als que no tant, amb tanta riquesa de vida comunitària i diversitat d'edats i experiències. Que la família recordi al Casal (els petits i no tan petits el CIM, els més grans les seves diferents comunitats) així com els que acompanyem al Casal en el dia a dia us recordem a tots.
Molts són els professionals sanitaris que tenen al Casal Loiola el lloc espiritual i de trobada comunitari. Les coneixem i els coneixem de sobres. Per ells demanem especialment aquests dies, perquè Jesús els acompanyi, així com als més vulnerables dels nostres: la gent gran. Us demano que tota la comunitat del Casal pregui per ells, perquè el Senyor els doni força, en el seu treball a uns, i paciència en la tancada pel bé comú a tots.
Bé amics i famílies, només desitjo que aquest temps dur acabi sent un temps de gràcia en què l'Esperit Sant de Déu ens ajudi a viure en la nostra vida amb el cor obert a la seva voluntat.
En el Senyor,
Antonio J. Ordóñez sj
Consiliari del Casal Loiola
