Barcelona, 7 de maig de 2020
Estimats tots i totes,
En començar aquest moment tan complex pel qual la humanitat s'ha vist irremeiablement obligada a passar, us vaig escriure, com a consiliari del Casal, unes paraules que, en el fons, transmetien el meu desig per a totes i tots de no perdre l'esperança. Ara, en aquest temps de Pasqua, previ a Pentecosta, la invitació s'amplia a una altra: deixem-nos inundar per l'Esperit Sant.
Pot sonar estrany fer una invitació tan espiritual en un moment on sembla que el que hem de fer és sortir a fer voluntariat, plorar els nostres morts o quedar-nos a casa tancats per por de el contagi. Totes aquestes són respostes humanes, necessàries, irremeiables en alguns casos. Però això es pot viure com a cristians i d'aquí la invitació, o millor dit el regal, de demanar a Déu que ens inundi de la seva presència.
Jesús ens ha acompanyat en el silenci, en el dolor, en l'espera, jugant amb els nostres fills a casa, suportant la vida a 150 m2 en el millor dels casos, fent teletreball o anant a l'hospital a tenir cura dels malalts, a netejar les residències de la gent gran, a treballar a la farmàcia. Ara ens envia el seu Esperit Sant que ens acompanyarà en totes aquestes activitats i moments, però per viure'ls com a novetat.
El Casal Loiola no és només un lloc on ens reunim: són nens que juguen, gent gran que no deixen de formar-se, de resar, de reunir-se. El Casal són famílies de molts tipus i colors, amb nens i sense nens, amb treball i de vegades amb dificultats. Els joves ho inunden tot a les tardes: estudien, es reuneixen, resen, juguen. El Casal són activitats per a créixer com a persones, xerrades per obrir el cor, i acompanyaments per caminar per la vida. I el Casal, com una cosa de la nostra vida, també ha de "desescalar-se" per seguir creixent.
Potser durant un temps les nostres activitats no es desenvolupin amb la normalitat que desitjaríem. Les nostres eucaristies dels dissabtes, per a les famílies, i dels diumenges, per als joves, no seran com les que veníem desenvolupant abans de l'esclat de la pandèmia. Haurem de reinventar-nos.
És fàcil que les nostres reunions, l'esplai CIM, els acompanyaments, la formació, les xerrades, les trobades, pateixin canvis que ens resultin estranys. Però hem estat forts fins ara, sense poder anar a saludar els nostres amics, donar-li una abraçada als nostres pares, o gaudir de la muntanya. La consigna és la mateixa: l'Esperit Sant ens ajudarà, si estem atents com he dit més amunt, a fer les coses noves com ell les fa.
La desescalada implica procés, temps. El que ens toca viure ara és una espera, perquè trigarem a tornar a viure com abans ho fèiem. Ens hem adaptat a una situació estranya i diferent, però toca seguir en aquest camí. És un procés llarg i se'ns pot fer estrany. Seguim en això.
Per la meva banda, i per la comunitat de Jesuïtes de Llúria, només ens queda dir que seguim resant per tot això. A la nostra eucaristia apareixen els vostres noms, les vostres necessitats i la vida de Casal i de la Companyia a Barcelona, a Catalunya, a Espanya i al món.
Que Déu ens enviï el seu Esperit, que sapiguem viure-ho en les nostres vides i que aviat ens puguem veure en persona!
En el Senyor,
Antonio J. Ordóñez sj
