El passat dilluns 2 de març vam acollir la presentació del llibre Anatomia de l’esperança del Francesc Torralba, en una trobada marcada per la reflexió i el diàleg. Al llarg de la sessió, l’autor va anar desgranant algunes de les idees del llibre amb un to proper, connectant-les amb experiències quotidianes i amb el moment actual.
Torralba va insistir que l’esperança no és tant una emoció passatgera com una actitud que es treballa amb el temps. Més que esperar que les coses vagin bé, es tracta, segons va explicar en Francesc, de mantenir-se obert al futur fins i tot quan el present es fa difícil. En aquest sentit, va remarcar que sovint és en les situacions més fràgils on l’esperança pren més força.
Un dels moments de la xerrada va ser quan va vincular el contingut del llibre amb el lema del curs 2024-2025 del Casal, “Casal Loiola: comunitat d’esperança”. Torralba va destacar que aquesta idea posa l’accent en el fet que l’esperança no és només una vivència individual, sinó que es construeix compartint camí amb els altres.
La sessió es va tancar amb un torn de preguntes en què el mateix Torralba va respondre amb calma i proximitat a les inquietuds dels assistents, aprofundint en alguns dels temes que havien anat sorgint durant la presentació i aportant exemples concrets.
També va posar èmfasi en el fet que l’esperança rarament es viu en solitari: neix i creix en relació amb els altres, en els vincles i en el suport mutu.
