Estàs aquí
Què vol l’Esperit al Casal Loiola? Resposta del “Mentimeter”
Dissabte passat, 18 de maig, Festa de Pentecosta, al Casal vam fer servir l’aplicació “Mentimeter” per l’homilia. Volíem crear un núvol de paraules per respondre a aquesta pregunta: quins cristians creieu que vol l’Esperit Sant?
Era la manera d’apropar-nos als nostres propis desitjos de transformació, a l’aire de l’Esperit. En el fons, quan responem quin cristià vol l’Esperit Sant, responem d’alguna manera a la pregunta: què crec que vol fer l’Esperit en el meu interior? I, a partir d’aquí, prendre consciència que em cal disposar-me i facilitar-li a l’Esperit que pugui fer la seva obra en mi.
En el gràfic adjunt podeu veure el resultat.
A partir d’aquí, vam citar al Víctor Codina, en el primer capítol del seu Quadern de CiJ “L’Esperit bufa des de baix”. Allà diu el nostre estimat company jesuïta, mort fa uns mesos. Comença per citar al Patriarca oriental Ignasi VI d’Antioquia al Consell Ecumènic d’Uppsala de l’any 1968 en aquesta pregària famosa:
Sense Esperit,
Déu és lluny,
Crist roman en el passat,
l’evangeli és lletra morta,
l’Església una simple organització més,
l’autoritat un domini,
la missió una propaganda,
el culte una evocació
i l’actuar cristià una moral d’esclaus.
Però en l’Esperit,
Crist ressuscitat és aquí,
l’evangeli és força de vida,
l’Església significa la comunió trinitària,
l’autoritat un servei alliberador,
la missió una autèntica Pentecosta,
la litúrgia memorial i anticipació,
l’actuar humà queda divinitzat.
I segueix el Víctor:
- L’Esperit és dinamisme i moviment, vida plena, no està mai en vaga.
- L’Esperit no té missatge propi, és silenci i actua des de dins i des de baix a través de les persones i comunitats.
- La seva missió, en definitiva, és conduir-nos cap a Jesús (1Cor 12,3).
- L’Esperit desborda els murs de l’Església i es vessa sobre tota la creació: suscita amor i bondat, sembra cultures i religions, genera bellesa, art, saviesa, carismes i santedat; promou els moviments socials i polítics en defensa de la justícia i els drets humans en favor dels pobres i descartats, allibera la creació, fins i tot patint dolors de part.
- L’Esperit és vivificant, és Senyor i donador de vida, és novetat, sempre desborda límits coneguts, trenca els esquemes, sorprèn, no ens abandona mai... i mai fa vaga.
- Ens porta a Jesús i ens mou per dins per tal que seguim el seu estil, basat en l’amor, el perdó, l’entrega, el respecte, la predilecció pels pobres, els marginats i els exclosos, pels malalts, per les dones i pels estrangers. L’Esperit ens dona confiança en el Pare, ens inspira les benaurances, ens dona esperança en la resurrecció i la possibilitat de poder participar de la vida nova de Jesús Ressuscitat.
- Ell està present, precisament, en moments de caos i mort, quan semblava que tot estava perdut. Respirem avui profundament l’Esperit, recuperem el buf suau de l’Esperit. És el nostre autèntic oxigen vital.
