Sensellarisme

El passat 6 de juny vam tenir una trobada per parlar de les  persones  sense sostre des de la tasca que fan el voluntariat de la Parròquia de Santa Anna i el voluntariat del Casal Loiola, Bocatas.

Rafa i Montse han tingut un diàleg molt interessant i ple d’estimació sobre un col·lectiu molt oblidat i invisible en la nostra societat.

Vam iniciar la sessió amb un monòleg escrit pel Joan Tortajada i que va llegir la Yolanda Giménez. Podeu clicar aquí per llegir l'obra.

Alguns trets de la trobada:

• “Viure al carrer no és tant un mal físic, és un dolor de l’ànima”,  així de contundent i dura va ser l’inici de les intervencions.
• El concepte d’Hospital de Campanya és més com a Església oberta a les necessitats del món.
• Un dia una persona em diu “vinc a buscar la meva dosi, la meva dosi d’estimació.”  Necessitat de ser estiamts, abraçats.
• L’atenció hospitalària la vam començar dues persones i avui comptem amb una cinquantena de voluntaris sanitaris que donem cobertura a les necessitats dels que s’atansen.  Des de fa un parell d’anys disposem d’una unitat mòbil que ens ajuda a poder desplaçar-nos a altres punts d’ajuda.
• De Bocatas:  “el fet de repetir el mateix recorregut et permet conèixer cada vegada més les persones que et vas trobant."
• La mortalitat de les persones que viuen al carrer és  3 ò 4 vegades superiors a  la població general.
• L’importància d’establir vincles i escoltar amb interés el que ens expliquen.
• Persones que tenen estrès crònic. Destacar la seva generositat en compartir. Qualsevol de nosaltres pot estar al carrer.  Molt important l’acompanyament reiterat. La importància de tocar a les persones. La importància de les abraçades. 
• El voluntariat està molt bé però alhora és un compromis i una responsabilitat. Si el fas no pots deixar-lo doncs les persones compten i confíen en tu. Ets referent. No els pots abandonar.
• Els serveis de més atenció que es dóna són la podología i l’odontologia.
• Els registres i controls que es fan són molt freds però són l’únic mitjà pel qual les administracions valoren fer alguna cosa.
• Importància dels distintius que t’identifiquin. Això t’aproxima i els dóna confiança.
• Hi ha més voluntariat del que ens pensem. Els de persones que cuinen el menjar de les persones sense llar i els preparen tupperwares.
• Com gestionar la impotència.?  No pots arribar on t’agradaria per solucionar el problema. Però és la mateixa impotència la que et fa seguir endavant en la teva opció.