Viure a casa
Podria semblar el títol més normal del món, però si ens parem a pensar que ara s’ha transformat
en el nostre dia a dia, potser fins i tot ens entra vertigen. Doncs ara imaginem-nos al barri de la
Salut de Badalona, en un pis amb condicions insalubres, amb 3 o 4 fills, inesperadament la
parella sense feina, i un virus que s’escampa i ens fa respirar por.
Aquesta és la realitat que ens hem trobat l’equip de professionals de la Fundació la Salut Alta.
En quatre setmanes que portem, el confinament ha esdevingut un repte molt més gran que el
propi Covid 19 campant pels carrers. Dir a les famílies que abaixàvem persiana però seguíem
telemàticament amb elles dia a dia, que les volíem acompanyar no sols amb les seves
preocupacions, sinó també volíem cobrir les necessitats alimentàries i higièniques, seguir
treballant per projectes a través d’activitats o reptes encarades a aprenentatge, lleure i educació
emocional.
El resultat està sent molt positiu: de cop tots hem obert de manera telemàtica les portes de casa
nostra, i ens atrevim a compartir més que mai: el confinament ens repta a ser més humans, a
preguntar com estàs i a obrir el cor a les emocions més vulnerables que tots portem dins i que
tenen necessitat de ser escoltades.
Mar Tusell, educadora de la Fundació la Salut Alta
