Una tarda més, l’equip dels “Berenars Literaris” ens va convocar el passat dia 8 d’abril a una deliciosa trobada per compartir el nostre amor per la lectura.
A l’inici, per serenar cos i ment, després d’un dia atrafegat, vam escoltar un poema cantat de Joan Salvat-Papasseit, “La casa que vull”.
En aquesta ocasió, en comptes d'haver llegit un llibre en concret i comentar-lo, l’equip va voler fer una petita celebració de Sant Jordi on se'ns convidava a presentar un llibre que fos especial per a cada un de nosaltres. També vam rebre, com a convidat, el Carlos Paytubí Garí, escriptor i metge. El Carlos ens va explicar els seus inicis en l’escriptura i les seves motivacions per dedicar el seu temps a aquest ofici. Va ser molt interessant per a tots nosaltres conèixer la seva experiència com a escriptor novell. Per exemple, ens va explicar què és, per ell, la inspiració. També ens va presentar els seus dos interessants llibres de novel·la històrica.
Com en els berenars anteriors, va arribar el moment d’obrir el cor. Per a mi, moment entranyable, on tots vam compartir un llibre que, per alguna raó, ens ha agradat especialment.
Després de tanta riquesa literària compartida i amb tantes aportacions interessants, ens vàrem acomiadar fins a la següent convocatoria, el dia 20 de maig.
Montse Garre
La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
luent de rosada,
no molt lluny dels pins
ue la pluja amainen.
Per si em cal repòs
ue la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l’estiu
niui l’oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
el pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
Joan Salvat-Papasseit
