El passat 6 de juny vam tenir una trobada per parlar de les persones sense sostre des de la tasca que fan el voluntariat de la Parròquia de Santa Anna i el voluntariat del Casal Loiola, Bocatas.
Rafa i Montse han tingut un diàleg molt interessant i ple d’estimació sobre un col·lectiu molt oblidat i invisible en la nostra societat.
Vam iniciar la sessió amb un monòleg escrit pel Joan Tortajada i que va llegir la Yolanda Giménez. Podeu clicar aquí per llegir l'obra.
Alguns trets de la trobada:
- “Viure al carrer no és tant un mal físic, és un dolor de l’ànima”, així de contundent i dura va ser l’inici de les intervencions.
- El concepte d’Hospital de Campanya és més com a Església oberta a les necessitats del món.
- Un dia una persona em diu “vinc a buscar la meva dosi, la meva dosi d’estimació.” Necessitat de ser estiamts, abraçats.
- L’atenció hospitalària la vam començar dues persones i avui comptem amb una cinquantena de voluntaris sanitaris que donem cobertura a les necessitats dels que s’atansen. Des de fa un parell d’anys disposem d’una unitat mòbil que ens ajuda a poder desplaçar-nos a altres punts d’ajuda.
- De Bocatas: “el fet de repetir el mateix recorregut et permet conèixer cada vegada més les persones que et vas trobant."
- La mortalitat de les persones que viuen al carrer és 3 ò 4 vegades superiors a la població general.
- L’importància d’establir vincles i escoltar amb interés el que ens expliquen.
- Persones que tenen estrès crònic. Destacar la seva generositat en compartir. Qualsevol de nosaltres pot estar al carrer. Molt important l’acompanyament reiterat. La importància de tocar a les persones. La importància de les abraçades.
- El voluntariat està molt bé però alhora és un compromis i una responsabilitat. Si el fas no pots deixar-lo doncs les persones compten i confíen en tu. Ets referent. No els pots abandonar.
- Els serveis de més atenció que es dóna són la podología i l’odontologia.
- Els registres i controls que es fan són molt freds però són l’únic mitjà pel qual les administracions valoren fer alguna cosa.
- Importància dels distintius que t’identifiquin. Això t’aproxima i els dóna confiança.
- Hi ha més voluntariat del que ens pensem. Els de persones que cuinen el menjar de les persones sense llar i els preparen tupperwares.
- Com gestionar la impotència.? No pots arribar on t’agradaria per solucionar el problema. Però és la mateixa impotència la que et fa seguir endavant en la teva opció.
